CARLOS GIMÉNEZ LORENTE
psicologia relacional
Terapia on-line
PSICOLOGIA DEL CONFINAMENT?
Davant la situació actual de pandèmia pel COVID-19 ofereixo sessions de psicologia on-line amb una deducció del 25% sobre la tarifa estàndard mentre duri l'estat d'alerta decretat pel govern.
Són moltes les persones que estan patint l'aïllament, la solitud i l'angoixa que suposa el confinament o la infecció per aquesta malaltia.
La contenció emocional de la població és més necessària que mai. Com a professional sanitari estic a disposició d'aquells que ho necessitin
LES EMOCIONS
ETS RACIONAL O EMOCIONAL?
La naturalesa de l'ésser humà és essencialment emocional.
Les primeres experiències de les persones no són verbals. Els estrats més profunds de la ment de l'infant es configuren sense llenguatge, sense racionalitat.
És més tard, quan el cervell està prou madur, que aquestes experiències emocionals enllacen amb les paraules.
Malgrat aquesta evidència, l'emocionalitat de l'ésser humà ha estat històricament menyspreada a favor de la raó, el desenvolupament científic i l'ordre social.
Pensa per un moment en les vivències més determinants de la teva vida. ¿No són experiències carregades d'emoció ?: el naixement d'un fill, un amor apassionat, la mort d'un ésser estimat…
Les nostres majors motivacions, allò que dirigeix gran part de la nostra vida, està carregat de sentiments intensos de dolor, de desig, d'amor, d'enveja, d'odi o de por.
Ens servim de la raó per justificar i ajustar les nostres accions i esforços a les motivacions emocionals que ens impulsen.
L'expressió d'aquestes emocions que ens acompanyen, o que fins i tot ens desborden, exigeix un o una terapeuta que pugui sintonitzar amb el pacient més enllà de les paraules, amb la seva mirada, el seu afecte, els seus gestos o els seus silencis.
ELEMENTS
QUINES EMOCIONS SÓN LES QUE ET DEFINEIXEN MILLOR I QUINES SÓN LES QUE ET DESBORDEN?
Naixem amb un catàleg biològic d'emocions-sentiments que necessiten ser expressats. Molt sovint busquem qualsevol pretext per donar-los sortida: aquest amic afortunat que envegem, aquest veí sorollós que odiem o aquest company de treball que ens activa el desig.
Més que negar les emocions, tant les positives com les «negatives», convé sentir-les per poder reconèixer-les i reconèixer-les per poder expressar-les i regular-les.
La Ira
SENTS FRUSTRADES LES TEVES ASPIRACIONS I NO HO POTS SUPORTAR?
Potser et crema per dins perquè la dimensió de les mancances que has patit és excessiva.
Però també podria ser que has viscut massa temps «entre cotons» i no has desenvolupat una suficient tolerància a la frustració, tan necessària per a la nostra capacitat adaptativa.
L'expressió de la ira és imprescindible per espantar la impotència que la conté.
LA DESESPERANÇA
NOMÉS ES TRACTA DE VIURE L’«AQUÍ I ARA»?
El nostre present està carregat de passat, d'una infinitat d'experiències acumulades que s'activen i es manifesten en el dia a dia.
Però sobretot, l'ésser humà és un ésser de futur. Constantment ens referim als nostres anhels, als nostres propòsits per als dies que vindran.
En paraules de Martin Heidegger, som «Projecte», i sense projecte no hi ha esperança.
Així doncs, en el relat vital que es va construint a la diada pacient-terapeuta, treballem els teus plans de futur i com acomodar-los al procés de canvi personal.
EL DESIG
CAL MANTENIR VIVA LA FLAMA?
Hem de reconèixer-ho, l’erotisme, amb el seu misteri i la seva transgressió, es va distanciant de l'amor durador. La passió decau irremeiablement.
Això no vol dir que no puguin conviure l'un amb l'altre, però les idealitzacions no ajuden.
La dona i l'home són animals eròtics, la sexualitat va més enllà del coit. Són els únics que situen el desig per sobre del plaer.
Desig davant l'absència d’un altre, però també desig com a potència de gaudir i fer gaudir.
A la consulta, podem plantejar-nos com suplir aquestes faltes i com desenvolupar aquesta potència.
L'AMOR
L'AMOR HO POT TOT?
Possiblement no, però sense amor la vida es fa molt difícil.
Hi ha moltes formes d'estimar, l'amor-passió, l'alegria de l'amistat o l'amor de lliurament al proïsme.
L'amor-passió és l'eros, la fusió amb l'altre. No n'hi ha prou, sabem de la caducitat de l'enamorat, sobretot quan aquest amor és correspost.
La bona notícia és que hi ha vida després de la passió, hi ha parelles felices sense tanta exaltació. Si podem continuar desitjant el que tenim, els nostres companys de vida, a més de desitjar el que ens falta, haurem superat un bon repte.
Hi ha un altre amor universal que també ens convoca, l'amor al proïsme. La predisposició amorosa cap al desconegut és el millor antídot per l'odi, l'enveja o la por.
L’ENVEJA
TAN POC CONFIES EN TU MATEIX?
Davant la dificultat de poder identificar-te amb una persona que et sembla molt afortunada, és fàcil que emergeixi l'enveja. Desitgem per a nosaltres allò bo que té l'altre.
I tristament, en lloc d'admirar les virtuts d'aquest altre, ens entestem a destruir-les.
I per què no podem identificar-nos amb aquesta persona? Possiblement perquè la nostra autoestima està tan afectada que ens obre una bretxa insalvable amb l'envejat.
El treball en consulta consisteix a reforçar l'autoestima del pacient per anar transitant des de l’enveja a l'admiració i la gratitud.
LA POR
UN MECANISME D’ALERTA, UNA ACTITUD DAVANT LA VIDA O UN INSTRUMENT POLÍTIC?
La por és un estat afectiu necessari per a l'adaptació, que es genera per una percepció real o imaginària d'un perill.
Quan no es correspon la intensitat de la por amb la dimensió real de l'amenaça, el sofriment es torna innecessari.
Com que bona part de la dimensió de l'amenaça és construïda psíquica o socialment, és aquí on podem intervenir com a professionals de la psicologia.
Reconèixer, compartir i qüestionar les teves pors amb el terapeuta és el primer pas per alliberar-te d'aquesta pesada llosa.
La meva feina
A LA VORA DEL CAOS
Els teòrics de el caos i de la complexitat ens expliquen com funcionan el sistemes oberts com la ment humana.
Per aconseguir un canvi, es parteix dels estats de desestabilització del pacient per arribar a una cruïlla de noves alternatives.
Només així hi haurà transformació. O potser recordes algun canvi significatiu en la teva vida que s'hagi produït sense turbulències?
UN TERCER AL DESPATX
En la trobada entre pacient i terapeuta, pretenem que dues persones comparteixin un ritme, una dansa, una co-creació sobre el relat de la teva vida.
Mitjançant l'intercanvi de mirades, de gestos i de mutu emmirallament, emergirà un tercer, un "nosaltres" que experimenti la vivència terapèutica de la cura.
SENSE PARAULES
En els pacients hi ha un fons íntim molt difícil de modificar on el terapeuta no pot accedir només amb el contingut semàntic.
No has sentit alguna vegada que les paraules es queden curtes per expressar una vivència concreta?
Intentaré aproximar-me a aquestes experiències amb una actitud d '«estar amb» el pacient a través de la meva escolta atenta i la meva disposició emocional.
I TOT AIXÒ PERQUÈ?
Per suavitzar els teus mecanismes de defensa davant la por de tornar a patir una situació traumàtica.
Perquè deixis de acomodar-te en dinàmiques tòxiques amb altres persones.
Per identificar i intervenir en els funcionaments inconscients que dificulten el teu benestar.
Per viure amb confiança en els altres, sense sentir el món com una amenaça constant.
Per reforçar el sentiment de vincle segur amb les teves persones significatives.
Per sentir-te comprès i sobretot reconegut.
Sobre mi
METAMORFOSI
Un dels meus referents, Martin Heidegger, va dir que l'ésser humà és un ésser llançat a un món que li preexisteix i que el condicionarà per sempre. Així ho crec. No et queda una altra que jugar el millor possible les cartes que t'han estat donades.
Jo vaig ser «llançat» a una ciutat de la perifèria de Barcelona en el si d'una família humil. Com a bon estudiant, i incomplint la tradició familiar, vaig poder cursar una carrera d'Enginyeria Industrial que va derivar en els meus primers 15 anys de professió. L'elecció va ser motivada per allò de «guanyar-se bé la vida».
Amb els anys, el meu interès per les persones va superar la meva relació amb la tecnologia. I aquest cop, amb una mica més de maduresa i claredat, vaig apostar pel meu desig. Vaig cursar psicologia i em vaig especialitzar en psicologia clínica psicoanalítica.
En l'actualitat, després d'anys d'estudi, pràctica i reflexió, exerceixo com psicoterapeuta relacional. La psicoanàlisi relacional és un nou paradigma de la psicologia que treballa amb les experiències emocionals del pacient i la interacció terapèutica d'aquest amb el terapeuta en un clima d'intimitat i confiança. En aquesta interacció emergeixen noves possibilitats de vida i l'alleujament del sofriment que desborda la persona que acudeix a la meva consulta.
AFILIACIONS
- Psicòleg col·legiat nº 16481 del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)
- Psicoterapeuta acreditat per la Federación Española de Asociaciones de Psicoterapeutas (FEAP)
- Membre associat delInstituto de Psicoterapia Relacional (IPR)
- Secretari de l'Institut Català Donald W. Winnicott (ICW)
Contacte
Per posar-te en contacte amb mi, emplena aquest formulari: